Lletra:
Un
senyor damunt un ruc
se’n
va anar a passejar.
Era
un dia que plovia
jo
us diré que va passar
Es
ruc va caure, va llenegar
hi
havia aigua, se va sollar.
Es
senyor deia per tot arreu
qui
no vol caure, qui no vol caure
que
vagi a peu, que vagi a peu,
Es
ruc va caure de sa magror,
per
ses orelles passà es senyor
es
senyor deia amb es front blau
no
basta es saber, no basta es saber
quan
s’ase cau, quan s’ase cau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada